De bon matí ens desperta, una forta ventada amb soroll
de tramuntana.
I això que la bahia de Tamariu queda força arrecerada.
Agafem el camí de Ronda fins arribar a:
Cala Pedrosa i Sa Galera.
Una olor molt dolça amb crida l'atenció no puc evitar
fer una fotografia, llàstima que encara no es poden
fer amb olor.
Despès amb uns amic anem a visitar Cala Marquesa.
Cala Ventosa.
Sa Roncadora.
(m'encanta escoltar el soroll de l'aigua al passar per les roques)
I aquí a la Cala d'aigua Xelida queda tant arrecerada
que no es veu un bri de tramuntana.
7 comentaris:
quines cales mes tranquiles encara que bufi la tramuntana
m'has fet agafar anyorança de les mebes platjes,mes de 20 anys allunyada d'elles
petons
Ai quins records! Quan era petita anavem a Tamariu. Un tiet de la meva mare i tenia una casa. Recordo que un pi l'atravesava, era ben curiós veure l'arbre per sobre del terrat....
¡Quins records m'has portat! Quan el meu fill era petit varem passar uns quants estius a Tamariu.És preciós llàstima de la tramuntana.
Imma!! això és alguna cosa similar al paradís veig... una pregunta: Quan es mor la gent bona, van a Tamariu?
Un petó!
A mi també em porta bons records....!!! No hi ha res com la Costa Brava....
Petons (i gràcies pel reportatge)
Preciós , m'encanta !!!!!!!!
Quina enyorança!!!
M'he passat les vacances d'infantesa i de l'adolescència a Calonge i aquestes excursions eren obligades cada any, a més d'anar a pescar prop de les Formigues.
Ara quan puc m'encanta anar-hi a la tardor a respirar ben fort l'olor a mar i pinassa, acompanyada de la tranquilitat.
Petonets
Publica un comentari a l'entrada