dimarts, 30 d’octubre de 2012

Dishcloths i lleteria.

Dishcloths 

De petita, vaig tindre la gran sort de anar a comprar la llet a pagès
aquella senyora per mesurar la llet feia servir estris com aquest
(bé més grans) aquest el vaig comprar a la Fira de Santa Llúcia
per jugar amb l'Irina, però el que hi ha jugat més
és en Iuri ara inclús semblen antics :)
L'embut, la galleda, la lletera, els pots, la tassa i el plat.
La llet de vaca (sense pasteuritzar) la tenien que bullir força estona
i aquesta tapa no deixava que la llet sortís del pot.
Dishcloths  (crec que la traducció es draps de cuina de luxe)
per jugar amb la lleteria.
Bona setmana.

8 comentaris:

Magda ha dit...

Aixó la nostra canalla no ho ha conegut, però nosaltres ja tenim una edat.

maría ha dit...

Quina records!!!
Jugar amb aquestes coses i anar a buscar llet a pages
Quins drapets mes polits!!!!

marisa ha dit...

Bonita entrada. Ese punto de nostalgia combina con el día...

Sole ha dit...

Inma, que bonitos recuerdos!!!
Los "trapos" van fenomenal con todos los utensilios lecheros.
Besitos

MCKINLEY ha dit...

Quins records aquells. A mi sempre em tocava vigilar la llet perquè no vessés! Els Discloths són molt xulos, i és vetitat que són de luxe. Bona castanyada!

Montse ha dit...

Jo no soc de pagés, però a Barcelona hi havien lleteries (amb les seves vaques)jo era molt amiga de de la filla de la lleteria i m'encantava mirar com feien servir aquests estris, gràces pel record.
Els discloths son molt xulos, quines coses tan maques que fas.
Una abraçada.

Laia ha dit...

Jo acompanyava al meu avi a buscar llet a la granja, i tenia una cuineta de joguina amb plats i tasses com aquestes :)

greta ha dit...

Yo tenía un juego como este, me encantaba. MI relación con las lecherías es importante en mi vida, cuando era pequeña no comía nada, así que en una lechería de sans me guardaban la crema de leche que daba una vaca que tenía muy poca leche pero era muy rica en grasa y me daban solo la de la parte de arriba. En mi casa siempre había la orden de mantener siempre lleno de leche el vaso porque era de lo poco que comía, mi madre siempre me decía que era muy delgada pero con una piel muy fina como de mantequilla, jejeje que recuerdos… los dishcloths muy chulos. Gracias por la entrada Imma, me ha transportado a otra época.